80è ANIVERSARI DELS FETS DE PRATS DE MOLLÓEl diumenge 22 d’octubre, Estat Català commemora el 80è aniversari dels fets de Prats de Molló.
Com cada any hi haura l’acte unitari al matí (10:30h) al monument de Francesc Macià. En representració d’Estat Català intervindra el nostre Secretari General Frederic Bentanachs.
A les 16:00h Al Fogal es farà la primera conferència sota el lema:
L’Independentisme Català durant la Dictadura de Primo de Rivera, La Repùblica Catalana i la Guerra Civil.
On intervindran: Frederic Bentanachs, d’Estat Català, Enric Garriga, President de l’IPECC, Tomàs Callau, Agustí Barrera i Josep Sort, Historiadors.
Qui estigui interessat en anar a Prats de Molló, us informem que els companys de l'IPECC tindran un autobus des de Barcelona per anar-hi. Per més informació: 932137648
Aquesta conferència es relitzarà a diferents municipis fins principi de Decembre que es clourà amb un acte a la ciutat de Barcelona.
Ja us anirem informan sobre la data, horari i lloc de les properes conferències.
Us esperem
Salut
www.estat-catala.cat
FETS DE PRATS DE MOLLÓAquest any es commemora el 80è Aniversari dels Fets de Prats de
Molló que és un dels esdeveniments més rellevants de la història de
l'independentisme català.
Seguint la tradició militarista espanyola, el 13 de setembre de
1923, es produeix el cop d'estat encapçalat pel Capità General de
Catalunya, Miguel Primo de Rivera i Orbaneja, el qual comptà amb el
vist-i-plau d'Alfons XIII. La dictadura inicia una repressió contra
qualsevol signe d'identitat nacional, persegueix la llengua i
cultura catalana, prohibeix la bandera i practica un autèntic
genocidi contra el poble català. Poc després també decretà la
dissolució dels ajuntaments i de la pròpia Mancomunitat de
Catalunya.
Francesc Macià, Ventura Gassol i altres destacats dirigents d'Estat
Català es veuen obligats a exiliar-se a França.
Amb la direcció d'Estat Català a França, el butlletí de l'Estat
Català es converteix en el mitja de difusió dels ideals patriòtics
i d'informació del partit. Macià i els seus col·laboradors,
decideixen que ha arribat l'hora de fer una acció armada contundent
per proclamar la República Catalana. Per finançar l´operació Estat
Català va crear l´Emprèstit Pau Clarís, el 23 d'abril de 1925, en
el que els catalans d´Amèrica i també de l´interior varen respondre
fent arribar els seus donatius per la causa.
Es procedeix a l'enquadrament dels joves en escamots, es contactà
amb alguns militants antifeixistes italians, que havien participat
en la Primera Guerra Mundial, i que es trobaven exiliats a França.
Amb tots es va arribar a un total d'uns 500 homes.
Era previst que els mobilitzats s'integrarien en dues columnes,
comandades per Josep Rovira i Martí Vilanova, que penetrarien al
Principat, el dia 4 de novembre d'aquell any 1926, pel Coll d'Ares
i Sant Llorenç de Cerdans, fins a entrar a Catalunya per Prats de
Molló i arribar fins a Olot, on comptaven que s'incorporarien els
militants de l'interior, mentres a Barcelona, es feia una vaga
general que els sindicalistes s'habien compromés a declarar i així
poder buscar un recolçament popular que arribes a convertir-se en
un alçament del poble i poder així proclamar la República Catalana.
Finalment es donà l'ordre de mobilització i entre els dies 30, 31
d'octubre i el 1 de novembre de 1926, anaren concentrant-se a prop
de la frontera. Entre ells hi ha el coronel Ricciotti Garibaldi,
que resultà ser agent secret i nét de Mussolini, que denuncià el
complot a la policia francesa fent així que els detinguessin abans
d'arribar a la frontera.
El 20 de gener de 1927, s'inicia, al Tribunal Civil del Sena de
París, el que ja és anomenat “El procés dels conjurats catalans”.
Les grans figures del Dret i de la intel·lectualitat francesa fan
lloances els joves rebels i una infinitat d'advocats es van oferir
desinteressadament a defensar-los. Henri Torrès, un dels advocats
de més prestigi de França, s'encarrega de la defensa de Francesc
Macià. El procés dura tres dies, assoleix una notorietat mundial i
esdevé un espectacular acte de propaganda del nacionalisme català.
Macià, des del primer moment es declara únic responsable dels fets.
Les penes de condemna, es reduïren a expulsió i multes.
A Catalunya, malgrat la censura, la figura de Macià adquireix una
aureola mítica i el converteix en tot un símbol, que es concreta en
la victòria electoral de 12 d'abril de 1931, i en la proclamació de
la República Catalana, dos dies després.
Escrit del butlletí ESTAT CATALÀ,número 4.